Última matinal de l’any, ........ per oblidar?

El passat diumenge 8 de novembre, ens varem trobar al restaurant Mas Nou de Campdorà un total de 67 socis i algun acompanyant per portar a terme la última sortida en moto de l’any. Amb 50 motos participants inscrites, ha estat més nombroses que altres matinals ja que en la resta no s’ha arribat a les 50. Com ja és habitual, pocs participants s’atreveixen a venir a primera hora, i la majoria de socis i simpatitzants comencen a fer les inscripcions a partir de dos quarts de nou. Deu ser que fa mandra llevar-se tant d’hora. Això fa que en algun moment hi hagi alguna cua a la taula. Però bé, amb paciència tot es fa.

Una vegada esmorzats havent gaudit amb d’un bon plat de mongetes, botifarra i xuia les postres i el cafè, engeguem les andròmines i fem rumb cap a Medinyà. Des d’allà, i direcció cap a Banyoles passem per una sèrie de carreteres molt poc transitades, amb molt d’encant i totalment desconegudes per a molts dels participants, passant per poblacions com Vilamarí, Vilavenut, Melianta, etc.

En arribar a Banyoles per la part nord, voregem l’estany passant per Sant Maria de Porqueres i ens dirigim cap a Sant Miquel de Campmajor, El Collell, El Torn i arribada a Santa Pau per visitar el bucòlic poble amb la seva plaça porxada. Per uns minuts hem fet tard a un tast de fesols de Santa Pau i cava. La parada a Santa Pau dura a prop d’una hora per donar temps a als participants a fer un vol i admirar els bells racons pel poble. 

Una vegada feta la visita, tornem a les montures i direcció Mieres, tornem cap a Banyoles i quan ja deixem enrere l’Estany, per anar cap a Camós i Palol de Revardit, a la GI 5247 passat el Mas Corralot, al trencant de Puigsurís, tot d’una, “El Blanc”, un gos tipus “Labrador” gairebé cec que estava al voral, travessa la carretera amb la mala fortuna que l’Albert no el pot esquivar i fa anar per terra l’Albert i la Quima. De seguida truquem al 112, i al cap de pocs minuts, arriben Bombers, una patrulla dels Mossos d’Esquadra i una ambulància del SEM. Al cap de pocs minuts, també arriba la patrulla d’atestats dels mossos i l’helicòpter del SEM per si cal un transport més ràpid.

Tot el grup queda aturat uns minuts però uns quants ens quedem al lloc dels fets i la resta continuen la marxa cap el punt de partida.

Al cap d’una bona estona, els ferits son portats a l’Hospital i nosaltres tornem també cap al restaurant.

El resultat d’aquest fatídic fet és que l’Albert en surt amb una contusió en un parell o tres costelles  i la Quima s’emporta la pitjor part ja que acaba amb un parell d’ossos trencats i els lligaments del turmell dret també trencats, havent de passar pel quiròfan.

Esperem que es recuperin ben aviat i poder comptar amb ells a la propera sortida que serà la del mes de gener!

El diumenge, 13 de setembre, ens varem trobar a Viladasens un total de 73 socis i algun simpatitzant.

Després de formalitzar les inscripcions, varem gaudir d'un excel·lent  esmorzar de forquilla, com ja és habitual a Can Lladó i del ja tradicional "braç de gitano" per postres que...buff!, estava boníssim!! Ben esmorzats i amb el bon temps, que ens va acompanyar durant tota la sortida, varem anar cap a Castelló d'Empúries, passant per pobles i camins molt agradables.

Un cop varem arribar a Castelló d’Empúries, varem aparcar les motos en un espai habilitat a tocar del poble i ens varem endinsar al centre històric del poble. La Llotja, la plaça de la Basílica de Santa Maria, la plaça de Jaume I, eren escenaris aquest cap de setmana del Mercat Medieval del Festival Terra de Trobadors que aquest any celebrava els seu 25è aniversari. És per això que tot el poble estava completament envaït per multitud de visitant per gaudir de totes els activitats que es feien durant aquests dos dies. En mig de gran quantitat de parades d'artesans i productes d'època es feien representacions teatrals, batucades, i danses. Darrera la basílica hi havia atraccions infantils de fusta imitant les actuals.

La venda de productes de la majoria de paradetes s’havia de fer amb la moneda medieval comtal d’Empúries, un requisit imprescindible per poder adquirir tota mena de productes del comtat d’Empúries a l’Edat Mitjana. Aquests diners d'or s'havien de bescanviar prèviament en una mena de banc de l’època. El visitant havia de bescanviar els diners d’or, el mig diner d’or, els diners de bronze, el mig diner i la peça petita, reproduccions de la moneda en ús durant la baixa edat mitjana a la capital del comtat d’Empúries. El Mercat Medieval és sense dubte un dels actes més atractius, característics i multitudinaris del festival.

Un grup de socis varem tenir la sort de trobar-nos en Josep Font, un Castellonenc que, igual que tots els del poble, anava vestit d’època i formava part d'una de les 27 entitats que organitzen el Festival. Molt amablement, ens va fer de guia, ens va explicar part de la historia del poble i ens va acompanyar al Museu d'Historia Medieval de la Curia-Presó del Segle XIV.

A la una en punt i sota un Sol radiant sortíem de Castelló d'Empúries i tornàvem a Viladasens.  

Va ser una matinal diferent i molt divertida!

Us esperem a la propera sortida del mes de gener!!

Trobada de cap de setmana! Tornem a Oliana. - 20 i 21 de juny

La jornada comença molt d’hora com és habitual en la majoria de trobades, però especialment en aquesta ja que a dos quarts de set del matí al Passeig de la Devesa el bus ha de recollir a alguns participants i l’equipatge d’altres participants, per anar al restaurant Dachs. A l’alçada de Banyoles, ens creuem amb en Pere Vilas que baixa des d’Olot per portar la bossa de l’equipatge fins a Girona i deixar-la al bus. 

Pujant cap a Ripoll, fa una fresqueta que va molt bé, ja que els temperatures últimament són més elevades que de costum. Una vegada som al trencant del restaurant, prop de les Lloses, ens aturem per  posar les pancartes perquè els participants no passin de llarg. Arribem al restaurant a tres quarts de vuit, muntem la taula per a fer les inscripcions que comencen a les vuit i, com sempre, el gruix important de participants no és fluid fins a quarts de nou, moment en que com ja és habitual es produeix alguna cua per complimentar la documentació. A partir de les nou, toca esmorzar donant bona compta de tot el que ens tenen preparat al restaurant Dachs. 

Havent carregat energia per aguantar fins a l’hora de dinar, els 56 participants repartits entre motos, cotxes i bus, es dona el tret de sortida passant per La Riera de Merlès. Entre els participants cal destacar la participació de Joan Hugo i Elena Silverman que han vingut acompanyats de cinc anglesos i del també francès Michel Sala. En un dels primers agrupaments, entre Gironella i la Plana, es produeix el primer ensurt, però sense conseqüències. Quan ja pràcticament estem aturats, Joan Busquets no posa bé el peu a terra i la moto cau de cantó. Ràpidament tothom dona un cop de mà per posar la moto en posició de marxa, i aquí no ha passat res! Ni pilot ni muntura han sofert cap dany ni desperfecte. 

Des d’aquí ens dirigim cap a L’Espunyola on fem una parada breu per a refrescar el ganyot ja que el calor cada vegada és mes fort i tot seguit cap a Olius per visitar el cementiri modernista excavat en la roca i la cripta de l’església situada a pocs metres. Una vegada finalitzada la visita, reprenem la marxa per adreçar-nos cap a Solsona per que qui vulgui, pugui omplir el dipòsit ja que encara ens queden uns 85 o 90 km abans d’arribar a l’hotel.

Deixem Solsona a l’esquerra per enfilar cap a Lladurs i al començament de l’ascens, ens veiem obligats a fer una parada degut a unes obres, on hi ha un semàfor que dona pas alternatiu als dos sentits de la marxa. Aquesta dura només uns cinc minuts, però a causa del calor sufocant, es fa eterna i sembla que faci mitja hora que estem aturats. Tant bon punt es posa el semàfor verd, enfilem cap a Coll de Jou i durant el primer terç del recorregut, més d’un pateix algun ensurt, sense cap conseqüència, degut a la grava despresa a causa de la nova pavimentació de la calçada. Arribats a dalt toca una breu parada per agrupar totes les unitats ja que l’ascens el fa cadascú al seu ritme Allà dalt mateix, el que vol es pot refrescar, fent cua en una font d’aigües provinents del desglaç de la part alta de les pistes del Port del Compte. 

Una vegada arribats tots el participants, inclòs el vehicle d’assistència conduit per Agustí i ajudat per Lluís Mercader, es continua la marxa cap a Cambrils del Solsonès, gaudint d’una carretera amb uns revolts molt divertits. En aquest tram entre Canalda i Odèn, es poden contemplar les dues immenses cúpules del centre d’ensinistrament d’aus de pressa que acullen exemplars dels xeics dels Emirats Àrabs.  

Una vegada arribats al restaurant Fonda Casanova de Cambrils, toca entaular-nos per dinar. Aquí gaudirem a part d’altres viandes, unes mongetes Ummmh, boníssimes, que per moltes que en mengis no provoquen cap malestar, carn a la brasa amb l'allioli i la resta del menú.

Sembla que la malastrugança ens persegueix en aquest restaurant pel que fa a que alguna moto nova se’n va a terra mentre dinem, ja que la última vegada que hi varem dinar fa uns anys, va ser la Honda acabada d’estrenar de Joan Busquets i aquesta vegada ha estat la Ducati de Carles Pilsa, també acabada d’estrenar. La diferència en els dos casos ha estat que el conductor del vehicle ha tingut el detall d’entrar al restaurant per informar del que havia passat i s’ha fet un amistós entre els dos implicats.

En acabar el dinar, agafem les motos per fer un parell de quilometres i pujar al mirador de Serra Seca des de on es veu tota la plana del Solsonès, una  part del pantà d’Oliana i bona part de la serralada del Cadí Moixeró.

Tot seguit es continua la baixada cap a Oliana per arribar a l’Hotel Cal Petit i, tot i alguna incidència que es va solucionar gràcies a la comprensió i educació dels socis. Després de instal•lar-nos a les habitacions, el grup es divideix i una part visita la col•lecció de motos de Joan Riudalbàs i la resta es queda a l’hotel per gaudir d’un  bany a la piscina o prendre alguna cosa. Al vespre, sopar i a dormir, no sense abans fer algun que altra Gintònic escoltant les aventures de joventut del germà de Joan Riudalbàs, en Ramon.

Diumenge a  2/4 de 8 toc per anar esmorzar i a les 9 en punt s’inicia la marxa cap a Bassella per fer una breu visita al Museu de la Moto i tornar a omplir dipòsits per completar la ruta de diumenge. Alguns participants, degut a les elevades temperatures, opten fer el recorregut sense jaqueta!

El camí de tornada es fa per Solsona, Berga, Borredà, Vilada i arribada al restaurant Dachs per tancar la trobada amb un dinar de germanor, on es varen lliurar per part del president Alfons Ortiz i la resta de membres de junta, els diplomes acreditatius a tots els participants de la seva participació en aquesta 2a Trobada d’alta muntanya i els premis especials següents.

Pilot de més edat – Joan Busquets Puigderrajols

Parella més madureta – Santi Oriol Piferrer i Dolors Vila Carbonell

Pilot més jove – Carles Carbó Lapedra

Parella més jove – Lluís Gratacós Rigall i Mado Casanovas Sabater

Moto històrica més antiga – Francisco Carreras Batllori

Moto de menor cilindrada – Esteva Pararol

Pilot vingut de més lluny – Michel Sala

Felicitats a tots els que vareu participar perquè la ruta és llarga i amb les motos històriques cal ser valent i saber-ne!!!

Gràcies per tot!!

Ah.....i la propera ruta d'alta muntanya us avancem que tornarà a ser a Andorra!!

El passat diumenge 17 de juliol varem fer la 19a matinal a Sant Joan Les Fonts.

Hi varen participar un total de 63 persones de les quals 54 eren socis i unes 40 motos en total. 

A primera hora del matí, com sol passar en aquesta època de l’any, bona temperatura per anar en moto. El calor ja vindrà més tard.

El punt de trobada com és habitual en aquesta trobada, el Restaurant la Font de Grèvol de Sant Joan Les Fonts. Després de fer les inscripcions varem fer un esmorzar de forquilla" per agafar forces pel camí. 

La ruta, genial com sempre, després de sortir del restaurant, ens dirigim cap a Castellfollit de la Roca, Montagut, Tortellà, Argelaguer i Besalú per fer una visita guiada a la Fàbrica de Paper La Confianza situada als afores de Besalú. Aquesta ha estat possible gràcies a que el soci Joan Aumatell hi treballa i ha tingut una durada d’una hora aproximadament. Seguint les explicacions d’un treballador i el mateix Joan hem vist en primer lloc els dos immensos motors de vaixell que generen corrent elèctric per a tota la fàbrica i suposo que a més en surt cap a la xarxa. A continuació ens han explicat el procés que segueix el paper que arriba en uns fardells i es barreja amb aigua per ser triturat en uns grandiosos dipòsits dels que en surt la pasta de paper que posteriorment es farà passar per uns rodets per finalment veure com surt el paper que és enrotllat en unes bobines immenses.

En acabar la visita hem continuat la ruta cap a Palera, Beuda i pujada a al Mare de Deu Del Món, per un vessant nou per a nosaltres ja que sempre havíem pujat per la banda de Cabanelles.

La pujada per Beuda, és més lenta ja que la carretera és més estreta i en algun tram hi ha grava, però és molt divertida.

En arribar a dalt el Santuari, visita obligada a les dependències de Mossèn Cinto Verdaguer, refrescar una mica la gola i gaudir de la magnífica vista des de la terrassa amb un dia clar, de tot el pla de l’Estany, Alta Garrotxa i Alt Empordà.

Seguidament ens varem tornar a posar en marxar per fer la baixada per el mateix camí, encara que alguns espavilats no han volgut fer-la per el mateix lloc i han optat, a mitja baixada, per agafar la carretera que passa per Cabanelles i d’aquí cap a Sant Joan les Fonts.

Una vegada arribats al restaurant, alguns dels participants es varen quedar a dinar i els altres varen marxar cap a casa, però tots molt contents de lo bé que ens ho hem passat.

Esperem que hàgiu passat un bon estiu!

Hem celebrat aquest trobada i ho a fet amb diferent denominació.

A petició del Sr. Albert Ferrer ha deixat d’anomenar-se Memorial Joan Ferrer i Plaja, sense que això afecti al seu desenvolupament. El punt de trobada s'ha situat, igual com l'any passat, al Rest. Can Ramon de Calonge, des del qual, sense necessitat de creuar grans poblacions, amb el risc que això comporta, podem admirar i gaudir dels paratges del Baix Empordà.

Resumint: la jornada comença com en cada trobada molt aviat, al matí, preparant els estris per atendre als socis i simpatitzants que amb un total de 83, s’han inscrit a esmorzar, dels quals 52 amb les seves muntures participaran en posar una nota de color al envair les carreteres del recorregut amb els seus ginys.

De forma escadussera solen aparèixer ginys de molt petita cilindrada i que compleixin amb els requisits de la trobada, en aquest cas una Gilera 47c.c. molt ben conservada de Sr. José Gutierrez de Palamos i conduïda per el Sr. Juan Gabriel Barbancho que se les veurà de tots colors per poder seguir, però no desisteix  en l’intent i amb molta obstinació ho aconsegueix. Cal anomenar les Ossa, Bultaco 125 cc, la Lube 175c.c. del Sr. Cortes, també  la BMW amb sidecar del Sr. Paco Moreno que per a sorpresa de molts ha donat sensació de bon fer i conduir.

L’itinerari ha transcorregut des de Calonge cap a Romanyà i Llagostera passant per Can Panedes. El tram de revolts que menen cap a Tossa, ha estat d’allò més divertit ja que la comitiva s’ha estirat una mica al augmentar lleugerament la velocitat i ha permès que cadascú anés al seu ritme.

En arribar a la vila de Tossa de Mar on estava previst un reagrupament i parada, per visitar la vila, ai las!!!, s’ha hagut de modificar el recorregut ja que es celebrava una prova maratoniana i la majoria de carrers per poder arribar a l’aparcament de la platja estaven tallats. Després d’intentar prendre la carretera que porta fins a Sant Feliu, s’ha hagut de fer mitja volta i tornar per la mateixa carretera cap a Llagostera, ja que aquesta també estava reservada per als participants a la mitja marató.

De tornada hem tornat a fer un tram de Romanyà per arribar a Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols on hem fet una parada de mitja horeta per refrescar la gola.

En acabar el temps de repòs per a les montures i un calor sufocant, sortim direcció Platja d’Aro passant per la platja de Sant Pol de S’Agaró, on el nombrós públic que hi ha a la platja gaudeix amb el pas de tota la comitiva de motos que s’estira com un cuc degut a que el carrer és estret.

El pas per Platja d’Aro cap al voltant de les dues de la tarda, ha provocat força expectació i admiració entre tots els vianants i persones que estaven passejant,  dinant o fent el vermut a les terrasses que hi havia al llarg de tot el passeig.

Conclòs el recorregut, arribem al restaurant amb la sensació del deure complert i les 51 persones que allí estem, sense més preàmbuls ens disposem a donar bon compte del menjar que ens serveixen els XAVI, pare i fill i ajudants del servei.

En acabar es fa un brindis i ens acomiadem fins la propera.

Els col·laboradors de A.M.H.G.