El passat 17 d’abril es va portar a terme la 23a Matinal AMHG, coincidint com ja és habitual aquests darrers anys amb la Fira de la Locomoció a Fornells de la Selva. Quina matinal! Excel•lent pel que fa al temps, amb un recorregut de 90 quilòmetres, amb una ruta, espectacular, amb trams molt coneguts i divertits i que hem fet en altres ocasions. D’anada, Mas Llunes, Les Serres, Les Encies i una altra vegada Mas Llunes de tornada cap a Fornells. Quin munt de revolts!
I del temps que us hem de dir, excel•lent també en tot moment, amb un Sol espatarrant i que va obligar a buscar les ombres quan es feien els agrupaments i la parada a Les Planes d’Hostoles. Aquesta última es va aprofitar  per refrescar el “ganyot”, i més d’un també va aprofitar per posar la jaqueta o alguna peça de roba a la motxilla per no passar calor

Pel que fa al resum de participants, les dades són les següents:
Resum de les motos històriques participants: 6 Vespa, 1 Terrot, 8 Bultaco, 5 Montesa, 11 BMW, 3 Guzzi, 1 Triumhp, 4 Ossa, 1 Jawa, 2 Sanglas i alguna que altra moto que no pertanyia a la categoria d’històrica.

En total, 49 motos i 23 acompanyants, amb un total de 88 persones a esmorzar i 58 persones a dinar. Del total de pilots participants, n’hi va haver 8 que no eren socis i alguns d’ells s’estrenava amb nosaltres. Dit en les seves pròpies paraules en acabar la matinal: “m’ho he passat pipa”.

Esperem que els quedin ganes de tornar a participar en alguna de les trobades que falten per acabar l’any.

Salutacions de part del membres de junta i fins ben aviat!

El passat 13 de març varem organitzar la 15a ruta tramuntana. El punt de trobada va ser El restaurant Mas Ullastre. Que us hem de dir de l’esmorzar que ens varen preparar la família Calvo! Complert com sempre, crec que ningú es va quedar amb gana.

En aquesta trobada hi havia inscrites 43 motos entre les que cal destacar a part de les ja habituals BMW, Montesa, Bultaco, Ossa, Vespa, Lambretta, la Triump de Santi Oriol, la NSU Max de Miquel Costa i Margarida Llorà i la Moto Guzzi V65 de Miquel Reyes, i un total de 65 participants a esmorzar, tot i que 5 d’ells no ho varen poder fer per diferents causes. Després de formalitzar les inscripcions, i com sempre A les 10 en punt del matí es va prendre la sortida cap a Cantallops i la Jonquera i després de travessar aquesta població ens varem dirigir cap a La Vajol i agafant la carretera de les mines cap a Maçanet de Cabrenys, varem fer agrupament, parada i foto al mirador situat a la sortida mateix de la Vajol per contemplar les boniques vistes cap de l’Empordà.

Tot seguit, ens dirigim per la GI-503 cap a Darnius, Boadella d’Empordà i Sant Llorenç de la Muga.En aquest bonic poble, amb poc més 230 habitants, fem una parada d’una hora aproximadament. El seu recinte emmurallat d'època medieval destaca pel seu bon estat de conservació, així com la majoria de les cases del casc antic. Passejant pel centre de Sant Llorenç varem poder veure racons molt agradables que formen part de la història del poble. La muralla configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, diferents torres circulars o de base quadrada ubicades al mig de la muralla, l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de rec que travessa el casc antic pel nord de la muralla on s'hi conserven rentadors públics i també alguns de privats.Amb la Torre Laurentii convertida en Hotel i amb una sínia de més de cinc metres de diàmetre, és un monument nostàlgic a l'aigua, instal·lada al Parc d'en Pep. És una reproducció fidel de la sínia original que va deixar de funcionar fa setanta anys i que permetrà regenerar 60.000 litres d'aigua de la Muga. En un futur es preveu que pugui servir per generar corrent elèctric.

Finalitzada la visita al poble, tornem a engegar les màquines i ens dirigim cap a Terrades, Llers, Els Hostalets i travessant l’antiga carretera de França que surt de Figueres, ens dirigim capa Cabanes,  Masarac i tornada a Ullastre per completar la jornada amb el dinar al que varen participar 57 socis i simpatitzants.

Aquesta vegada el que pateix un ensurt similar al ocorregut en la trobada  del mes de febrer a Josep Ma Crosas, és el soci Francisco Carreras. La seva Bultaco Metralla torna a tenir el mateix problema que fa un parell d'anys en que l'eix del darrera de la moto se li va afluixar i això va fer que la roda quedés clavada emportant-se un bon ensurt. Per sort no va patir cap caiguda i va poder acabar la trobada.

 

El passat 14 de febrer va tenir lloc la 1a matinal del 2016 i 23ena matinal que porta a terme aquesta associació. El punt de trobada va ser al restaurant el Cabrit de Girona i com ja ens tenen acostumats, en Narcís i la Mònica es varen esmerçar en que no faltés de res durant l'esmorzar. A diferència del mes passat, el fred ens va respectar i la nit anterior, només patíem per la pluja.

En aquesta trobada hi varen participar 39 motos i un total de 62 participants dels 66 inscrits, suposem que per causes de grip que en aquesta època és freqüent.El recorregut es va desenvolupar amb tota normalitat tot i l'amenaça que hi havia de pluja i algun tram de carretera era humit i només varem trobar algun bassal en punts concrets.

Tot seguit i continuant per la carretera GI-664 agafem la carretera que porta a Cassà de la Selva per gaudir amb els revolts de Santa Pellaia i és la última recta abans d'arribar a Cassà de la Selva, on en Josep Maria Crosas ens passa a tots com una exhalació amb la seva Bultaco Metralla 250cc, i tot d'una, ens sorprèn amb una frenada que fa que la moto li comenci a anar d'una banda a l'altra de la carretera. Quan aconsegueix parar, ens explica que se li ha clavat el pistó. Ens consta que aquesta no és la primera vegada que li passa això i potser per aquest motiu ha conservat la calma i només ha estat un ensurt. Després de l’agrupament que hem fet a l’entrada de Cassà tornem cap a Girona al Restaurant El Cabrit.

 
 
Comencem bé l’any!!
El dissabte 16 de gener, al migdia, els membres de junta varem anar al Siloc a portar les pancartes i altre material per a la trobada del diumenge. La tramuntana era d’aquelles que tallen el cutis i tots els comentaris feien referència al temps: “Com demà tinguem aquest vent, estem arreglats!”
Per sort a mitja nit, el vent s’aturà! Això si, les temperatures baixen en picat i el termòmetre l’endemà a primera hora del matí marcava -6ºC.
En total estava prevista la participació de 81 persones per esmorzar i 47 a dinar, però per diferents problemes acabem essent 79 a l’hora d’esmorzar, dels quals 66 son socis i 18 dels participants, encara no ho son, però estem segurs que algun d’ells no tardarà a fer-se’n. 
A mesura que van arribant els participants, tots comenten el mateix; Brrrrrrr quin fred! Els que han vingut en moto, abans de complimentar la inscripció, tenen problemes i s’han d’escalfar les mans per fer la signatura i els que han vingut en cotxe de seguida busquen refugi a l’interior del restaurant.
L’últim soci de l’associació, el 860, Johan Van Zwienen participa per primera vegada amb la seva BMW R50 amb sidecar tot orgullós ja que ha tardat 2 anys en obtenir la documentació de matrícula històrica. Joan Casademont condueix la seva impecable BMW R50 amb metralleta inclosa. Hi participen també dos motos amb sidecar més de la marca BMW R50 la de Joan Miquel Serna, que només de sortir ja perd benzina a raig i no pot ni sortir a fer la ruta i la de Lluís Codina. Comptem també amb la Nimbus de quatre cilindres en línia de Jesús Solà amb la seva bota de vi i la seva inseparable mascota KiiiKuuu. A més també hi participa un Montesa Impala molt original pilotada per Antoni Martinez que porta de copilot al mateix Shrek, així com la incombustible Sanglas amb sidecar de Joan Bassas amb Josep Roman de copilot. No podia faltar a la cita dels sidecars en Joan Renom que en un moment del recorregut va tenir un petit problema amb el cable de l’accelerador de la seva Vespa i una mica més s’enfila sota les voltes de la plaça del vi.
La resta de motos participants varen quedar repartides de la següent manera: 12 BMW, 5 Vespa, 4 Montesa, 3 Sanglas, 2 Bultaco, 4 Ossa, 3 Triumph, 2 Guzzi i altres motos fins arribar a 55 unitats en total.
Quin goig que feien els sidecars tots exposats davant la façana del Siloc i totes les motos al pàrquing de baix!
El temps, ja ho hem dit al començar. Molt fred a primera hora del matí, però en acabar l’esmorzar, carai quin canvi! Com que ja ha sortit el Sol, i lluirà durant tot el matí ens permet fer el recorregut sense passar fred.
Iniciem la marxa a un quart de deu del matí amb l’acompanyament de quatre agents de la Policia Municipal de Girona que han arribat amb prou temps com perquè siguin convidats a entrar al menjador i refer-se una mica del fred amb el bon esmorzar que ens han preparat l’Ivan i la Clàudia on no ha faltat de res (amanides, embotits, botifarra, xuia, mongetes i de postres galetes per acompanyar el cafè) renoi quin esmorzar!
Al capdavant, tots els sidecars i darrere la resta de motos i tancant la comitiva hi va el vehicle d’assistència conduit per Paco Cruz, un parell de vehicles dels acompanyants i el cotxe del sergent de la Policia Municipal.
Ens dirigim cap a la Plaça del vi on fem una breu parada per fer la primera de les fotos amb els sidecars davant la façana de l’ajuntament i tot seguit sense parar les motos enfilem pel carrer Ciutadans, Cort Reial, Ballesteries, Plaça  Sant Feliu, Jaume I, carrer Barcelona fins a Fornells. Arribats a aquest punt és on fem la segona parada per fotografiar els sidecars i motos davant la màquina de tren i lliurar un obsequi als representants de l’ajuntament. Aquesta imatge la anirem repetint a totes les estacions on tenia parada l’antic Carrilet de Sant Feliu de Guíxols; Quart, Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Cristina d’Aro fins arribar al Tinglado de  Sant Feliu de Guíxols. D’allà només amb el temps per prendre un parell de fotos ens dirigim, escortats per el agents municipals, cap al passeig ... per aparcar les motos i anar a l’ajuntament on els representants de l'ajuntamen lliuren un obsequi als participants amb sidecar i tot seguit ens ofereixen un piscolabis.
En acabar, fem el camí de tornada cap a Girona tirant pel dret sense parar enlloc fins arribar al Siloc per acabar la jornada amb un dinar de germanor, d’aquells que recordes durant molt temps.