Última matinal de l’any, ........ per oblidar?

El passat diumenge 8 de novembre, ens varem trobar al restaurant Mas Nou de Campdorà un total de 67 socis i algun acompanyant per portar a terme la última sortida en moto de l’any. Amb 50 motos participants inscrites, ha estat més nombroses que altres matinals ja que en la resta no s’ha arribat a les 50. Com ja és habitual, pocs participants s’atreveixen a venir a primera hora, i la majoria de socis i simpatitzants comencen a fer les inscripcions a partir de dos quarts de nou. Deu ser que fa mandra llevar-se tant d’hora. Això fa que en algun moment hi hagi alguna cua a la taula. Però bé, amb paciència tot es fa.

Una vegada esmorzats havent gaudit amb d’un bon plat de mongetes, botifarra i xuia les postres i el cafè, engeguem les andròmines i fem rumb cap a Medinyà. Des d’allà, i direcció cap a Banyoles passem per una sèrie de carreteres molt poc transitades, amb molt d’encant i totalment desconegudes per a molts dels participants, passant per poblacions com Vilamarí, Vilavenut, Melianta, etc.

En arribar a Banyoles per la part nord, voregem l’estany passant per Sant Maria de Porqueres i ens dirigim cap a Sant Miquel de Campmajor, El Collell, El Torn i arribada a Santa Pau per visitar el bucòlic poble amb la seva plaça porxada. Per uns minuts hem fet tard a un tast de fesols de Santa Pau i cava. La parada a Santa Pau dura a prop d’una hora per donar temps a als participants a fer un vol i admirar els bells racons pel poble. 

Una vegada feta la visita, tornem a les montures i direcció Mieres, tornem cap a Banyoles i quan ja deixem enrere l’Estany, per anar cap a Camós i Palol de Revardit, a la GI 5247 passat el Mas Corralot, al trencant de Puigsurís, tot d’una, “El Blanc”, un gos tipus “Labrador” gairebé cec que estava al voral, travessa la carretera amb la mala fortuna que l’Albert no el pot esquivar i fa anar per terra l’Albert i la Quima. De seguida truquem al 112, i al cap de pocs minuts, arriben Bombers, una patrulla dels Mossos d’Esquadra i una ambulància del SEM. Al cap de pocs minuts, també arriba la patrulla d’atestats dels mossos i l’helicòpter del SEM per si cal un transport més ràpid.

Tot el grup queda aturat uns minuts però uns quants ens quedem al lloc dels fets i la resta continuen la marxa cap el punt de partida.

Al cap d’una bona estona, els ferits son portats a l’Hospital i nosaltres tornem també cap al restaurant.

El resultat d’aquest fatídic fet és que l’Albert en surt amb una contusió en un parell o tres costelles  i la Quima s’emporta la pitjor part ja que acaba amb un parell d’ossos trencats i els lligaments del turmell dret també trencats, havent de passar pel quiròfan.

Esperem que es recuperin ben aviat i poder comptar amb ells a la propera sortida que serà la del mes de gener!