Trobada de cap de setmana! Tornem a Oliana. - 20 i 21 de juny

La jornada comença molt d’hora com és habitual en la majoria de trobades, però especialment en aquesta ja que a dos quarts de set del matí al Passeig de la Devesa el bus ha de recollir a alguns participants i l’equipatge d’altres participants, per anar al restaurant Dachs. A l’alçada de Banyoles, ens creuem amb en Pere Vilas que baixa des d’Olot per portar la bossa de l’equipatge fins a Girona i deixar-la al bus. 

Pujant cap a Ripoll, fa una fresqueta que va molt bé, ja que els temperatures últimament són més elevades que de costum. Una vegada som al trencant del restaurant, prop de les Lloses, ens aturem per  posar les pancartes perquè els participants no passin de llarg. Arribem al restaurant a tres quarts de vuit, muntem la taula per a fer les inscripcions que comencen a les vuit i, com sempre, el gruix important de participants no és fluid fins a quarts de nou, moment en que com ja és habitual es produeix alguna cua per complimentar la documentació. A partir de les nou, toca esmorzar donant bona compta de tot el que ens tenen preparat al restaurant Dachs. 

Havent carregat energia per aguantar fins a l’hora de dinar, els 56 participants repartits entre motos, cotxes i bus, es dona el tret de sortida passant per La Riera de Merlès. Entre els participants cal destacar la participació de Joan Hugo i Elena Silverman que han vingut acompanyats de cinc anglesos i del també francès Michel Sala. En un dels primers agrupaments, entre Gironella i la Plana, es produeix el primer ensurt, però sense conseqüències. Quan ja pràcticament estem aturats, Joan Busquets no posa bé el peu a terra i la moto cau de cantó. Ràpidament tothom dona un cop de mà per posar la moto en posició de marxa, i aquí no ha passat res! Ni pilot ni muntura han sofert cap dany ni desperfecte. 

Des d’aquí ens dirigim cap a L’Espunyola on fem una parada breu per a refrescar el ganyot ja que el calor cada vegada és mes fort i tot seguit cap a Olius per visitar el cementiri modernista excavat en la roca i la cripta de l’església situada a pocs metres. Una vegada finalitzada la visita, reprenem la marxa per adreçar-nos cap a Solsona per que qui vulgui, pugui omplir el dipòsit ja que encara ens queden uns 85 o 90 km abans d’arribar a l’hotel.

Deixem Solsona a l’esquerra per enfilar cap a Lladurs i al començament de l’ascens, ens veiem obligats a fer una parada degut a unes obres, on hi ha un semàfor que dona pas alternatiu als dos sentits de la marxa. Aquesta dura només uns cinc minuts, però a causa del calor sufocant, es fa eterna i sembla que faci mitja hora que estem aturats. Tant bon punt es posa el semàfor verd, enfilem cap a Coll de Jou i durant el primer terç del recorregut, més d’un pateix algun ensurt, sense cap conseqüència, degut a la grava despresa a causa de la nova pavimentació de la calçada. Arribats a dalt toca una breu parada per agrupar totes les unitats ja que l’ascens el fa cadascú al seu ritme Allà dalt mateix, el que vol es pot refrescar, fent cua en una font d’aigües provinents del desglaç de la part alta de les pistes del Port del Compte. 

Una vegada arribats tots el participants, inclòs el vehicle d’assistència conduit per Agustí i ajudat per Lluís Mercader, es continua la marxa cap a Cambrils del Solsonès, gaudint d’una carretera amb uns revolts molt divertits. En aquest tram entre Canalda i Odèn, es poden contemplar les dues immenses cúpules del centre d’ensinistrament d’aus de pressa que acullen exemplars dels xeics dels Emirats Àrabs.  

Una vegada arribats al restaurant Fonda Casanova de Cambrils, toca entaular-nos per dinar. Aquí gaudirem a part d’altres viandes, unes mongetes Ummmh, boníssimes, que per moltes que en mengis no provoquen cap malestar, carn a la brasa amb l'allioli i la resta del menú.

Sembla que la malastrugança ens persegueix en aquest restaurant pel que fa a que alguna moto nova se’n va a terra mentre dinem, ja que la última vegada que hi varem dinar fa uns anys, va ser la Honda acabada d’estrenar de Joan Busquets i aquesta vegada ha estat la Ducati de Carles Pilsa, també acabada d’estrenar. La diferència en els dos casos ha estat que el conductor del vehicle ha tingut el detall d’entrar al restaurant per informar del que havia passat i s’ha fet un amistós entre els dos implicats.

En acabar el dinar, agafem les motos per fer un parell de quilometres i pujar al mirador de Serra Seca des de on es veu tota la plana del Solsonès, una  part del pantà d’Oliana i bona part de la serralada del Cadí Moixeró.

Tot seguit es continua la baixada cap a Oliana per arribar a l’Hotel Cal Petit i, tot i alguna incidència que es va solucionar gràcies a la comprensió i educació dels socis. Després de instal•lar-nos a les habitacions, el grup es divideix i una part visita la col•lecció de motos de Joan Riudalbàs i la resta es queda a l’hotel per gaudir d’un  bany a la piscina o prendre alguna cosa. Al vespre, sopar i a dormir, no sense abans fer algun que altra Gintònic escoltant les aventures de joventut del germà de Joan Riudalbàs, en Ramon.

Diumenge a  2/4 de 8 toc per anar esmorzar i a les 9 en punt s’inicia la marxa cap a Bassella per fer una breu visita al Museu de la Moto i tornar a omplir dipòsits per completar la ruta de diumenge. Alguns participants, degut a les elevades temperatures, opten fer el recorregut sense jaqueta!

El camí de tornada es fa per Solsona, Berga, Borredà, Vilada i arribada al restaurant Dachs per tancar la trobada amb un dinar de germanor, on es varen lliurar per part del president Alfons Ortiz i la resta de membres de junta, els diplomes acreditatius a tots els participants de la seva participació en aquesta 2a Trobada d’alta muntanya i els premis especials següents.

Pilot de més edat – Joan Busquets Puigderrajols

Parella més madureta – Santi Oriol Piferrer i Dolors Vila Carbonell

Pilot més jove – Carles Carbó Lapedra

Parella més jove – Lluís Gratacós Rigall i Mado Casanovas Sabater

Moto històrica més antiga – Francisco Carreras Batllori

Moto de menor cilindrada – Esteva Pararol

Pilot vingut de més lluny – Michel Sala

Felicitats a tots els que vareu participar perquè la ruta és llarga i amb les motos històriques cal ser valent i saber-ne!!!

Gràcies per tot!!

Ah.....i la propera ruta d'alta muntanya us avancem que tornarà a ser a Andorra!!