21aDiada del Soci i Ruta de la Tramuntana: Qui  espera desespera!

Arrencàvem la Diada segurs que tindríem una bona remullada, però els pronòstics de vegades no són més que això i així va ser.

Comencem la crònica sense fer ni punyeter cas del temps i anem al que anem, acostar-nos al Rest. Mas-Ullastre situat a prop de Sant Climent de Sescebes. Hi arribem a les set i mitja del matí amb una jornada que es preveu gris tot i que de moment sembla que aguantarà i no descarregarà cap tipus de pluja. Fent un tomb per entre els grups de participants que van arribant, es repeteix la mateixa conversa i tots parlen de si baixar o no baixar les motos dels remolcs. Se'ns ha tirat a sobre l'hora d'esmorzar i molts deixen per última hora la decisió després d'haver gaudit de l'esmorzar que ens tenen preparat en David i família. Així doncs la majoria enfilen cap al restaurant i el primer que es troben sota el porxo exterior, és la taula parada amb els obsequis per lliurar als socis assistents a càrrec de la Isabel i la Esther. Aquest any és un polo de màniga llarga, de color negre. Tot seguit cap a formalitzar la inscripció a l’interior.

Un cop hem acabat d’esmorzar, cal enfrontar-se amb el dilema d'agafar la moto o nó, i l'opinió d'alguns "motards" és deixar-les sobre dels remolcs perquè si plou <ens mullarem> carai, carai <faran la ruta en cotxe>; així d’un total de 52 motos inscrites han sortit i completat la ruta un total de 31; em donen ganes d'enumerar als valents que han decidit enfrontar-se al temps.

Durant el recorregut s'han succeït alguns fets com que en una zona on la pluja era bastant escassa, aquesta corria pels vorals en abundància. Això vol dir que feia poques hores havia descarregat una bona màniga d’aigua.

A la carretera que uneix Port-Lligat amb el cap de Creus a tocar del Mas dels Rabassers de Baix, hi ha uns grans bassals de aigua, que obliguen a anar amb precaució i a circular en fila índia. Quan hem arribat al far del cap de Creus fotia un fred que pelava.

En el retorn ens acostem a Delfià on el matrimoni Banks ens ha obert gentilment les portes de casa seva perquè puguem contemplar i gaudir del treball de restauració que porta a terme. Se'ns ofereix un piscolabis que entra molt bé i fem la foto de grup i tot seguit tornem a envair la carretera amb poques motos i molts cotxes.

Hem de puntualitzar, que la pluja ha respectat als nostres <valents motoristes> només quatre gotes testimonials durant el recorregut d’anada entre Garriguella i la pujada a Pení. Arribem al punt de partida (Rest.Mas-Ullastre) i allà ens ajuntem amb les més de trenta persones que només han vingut a dinar, i gairebé podríem afirmar que la Diada del Soci s'ha convertit en punt de retrobament de socis que no participen assíduament durant les trobades que es fan al llarg de l'any, però ens agrada comprovar que almenys gaudeixen de bona salut (per molts anys).

Els senyors del restaurant s'han acurat en servir un bon àpat i a l’hora de les postres ens han sorprès amb un pastís dedicat a la festa que s'ha celebrat amb molt alegria. Això dóna peu al nostre <presi> a fer un brindis per amb tota la gent de la associació i emplaçar als socis fins la propera trobada si el temps ho permet.

Els col·laboradors de A.M.H.G